La O gelosa i esfèrica. Crítica deconstruïda


o

Heu brindat amb el vermut del final. Les copes tombades, la mort untada de morques. El vel de la innocència estesa. L’enveja i el cercle. La O gelosa i esfèrica. Dins el segon cicle de Jardí Desolat, ara shakespearià, Corcada Teatre ens ofereix una deconstrucció agosarada de la tragèdia clàssica. Amb el públic disposat gairebé en colisseu, enfilat a les velles butaques de la Sala Mariana montuïrera, Iago mostra, projecta, relata, manipula. “No puc parlar d’aquesta alegria tan gran, m’ofega”. L’asfíxia i l’ofec, l’angoixa i l’agonia, el cercle viciós i la O, el neó circular pipellejant amb intermitències arrítmiques. Otel·lo lluu aparentment invencible de negritud, però aviat se sent esvanir: “Jo no sóc el que sóc”, diu. “Veig la fúria que et destiny. No sé qui ets. Avui no et reconec”. Li diuen. La paret blanca és la pantalla on es projecta la mentida i on s’ajeu vertical el dolor. La brega s’hi multiplica metafòrica: la boxa, el sumo, els galls ensangonats. “Les persones haurien de ser el que semblen”, i els combats fer-se cara alta: “Dice que me ha de matar / un majo de una estocada; / yo le perdono la vida, / si me la da cara a cara”. I la llum que s’engronsa dins la fosca. Destenyit Otel·lo, embetumada del mal Desdèmona. Incomprensiblement emmorcat Càssio. Gelosia i enveja. “Adéu, tranquil·litat. Adéu, cavall renillador”. La O esfèrica de llum cegadora. El dubte de creure en els homes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s