Els capitans de l’armada


image

Els membres de la promoció 1989-1994 de filologia catalana de la UIB celebràrem els vint-i-cinc anys i un dia de la nostra arribada a la universitat. Si els professors assistents a l’acte no ens varen dir mentides, som la primera promoció que fa aquesta celebració. No perquè siguem els més antics, sinó perquè als que són més antics que nosaltres no se’ls va acudir de brufar les noces d’argent de la seva vida universitària. Dic això perquè la nostra celebració demostra fins a quin punt vàrem esser un grup cohesionat, un equip de gent que es va estimar i encara s’estima, un conjunt de persones, a més, que ha sabut estimar el país i que ha lligat vida, feina i idees en una trunyella esponerosa immune al pas del temps.

La festeta va ser a Can Alcover i, a banda d’una quinzena d’alumnes, també hi acudiren els professors Jaume Corbera, Gabriel Bibiloni, Joan Miralles i Joan Melià.

La cosa va ser tan ben organitzada que fins i tot hi havia programa d’actes imprès, amb quatre propostes lúdiques: fotos d’època (el clàssic powerpoint amb tocs de nostàlgia i humor), cadàver exquisit (una recopilació de textos breus dels participants a la vetlada, enllaçats de manera anònima, de manera que els qui el llegeixen només saben l’autor del tros que ells mateixos han escrit), gloses (són una espècie de cançonetes populars en heptasíl·labs que avui s’usen molt) i minilliçons (voluntàries) d’actualització acadèmica (a càrrec dels professors assistents).

Jo vaig ser l’encarregat de fer un dels glosats. La cosa no va ser senzilla. He tengut una setmana feixuga de feina i tot i que tenia l’encàrrec des de feia dies, no trobava el racó del dia prou reposat per poder-les escriure. El mateix dia de la festa anàrem amb la meva germana a fer el pis de Palma net, per allò d’aprofitar el viatge (ja sabeu que als manacorins “anar a Palma” ens fa una vessa de la mida d’un mamut siberià). Res, que na Beatriu, fins i tot ja fora del termini que m’havia posat per lliurar la tasca encomanada, continuava insistint amb caretes de whatsapp d’aquestes que duen una lagrimeta que cau. Jo menava i la meva germana em feia de copilot. I vaig començar a debanar. Na Lina les copiava a un paper, li va fer una foto amb el mòbil i les va enviar a na Beatriu, que les va picar molt amablement per enviar-les a en Martí, que a darrera hora i amb un estrès considerable, finalment les va poder posar impreses damunt el programa. Gràcies a tots per la vostra paciència.

Aquí les teniu. Les vaig titular “Els capitans de l’armada”

L’olivera mallorquina
ens mostrava amb el seu art
i amb una ironia fina
Josep Maria Llompart

El cul ens ‘nava llatí.
La trobàrem sempre un os
perquè havíem de repetir
el llatí de na Carme Bosch.

Nada menos que hasta inclús,
barbarismes de primera,
bueno pues quin abús
ens deia en jaume Corbera.

Alarcos Llorach, Saussure
i Coseriu, amics corals,
amb l’acudit sempre a tir
hi ha el professor Grimalt.

I també hi podeu trobar
l’home de tarannà pràctic
amb el seu humor sintàctic:
el porrerí Joan Melià.

La memòria com esquitxa
i ens recorda en cerimòni (a):
cada tema amb una fitxa
ens mostrava en Bibiloni.

I de clàssics, quin esplet:
Jaume Roig i Serafí,
Timoneda. Ho puc dir?
Gràcies, Joan Alegret.

Quins ulls, Espriu, Ferrater
i Vinyoli i Llompart,
amb la mini de lleopard
que duia na Pau Janer.

La gent estava cofoia
davant tot el que aprenia:
sintaxi i morfologia
de mans d’en Brauli Montoya.

La memòria se prolonga
com la classe, quina ardor,
quan explica en Villalonga
l’amic Pere Rosselló.

En pensar-hi ja badalles,
quina pena capital,
el llibre de cort reial,
orgull d’en Joan miralles.

Carles Riba, tu què fas?
Deixa anar ja les Estances,
volem partir de vacances.
Ho has sentit, Joan Mas?

No et deixam a l’estaqueta
per esser de castellà.
Tu te feies estimar,
Joana Serra de Gaieta.

Vet aquí uns quants retrats
dels capitans de l’armada
preparant per als combats
una tropa il·lusionada.

Nota preventiva per a puristes: les presses del moment d’elaboració feren inevitable alguna rima assonant i, oh deumeu, alguna diftongació repugnant. No voldria parèixer com els capellans, que prediquen el que no creuen…

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s