“La consciència ens fa covards a tots”


hamlet partyLa catifa vermella s’entravessa entre el públic, que se sent espectador i partícip alhora de la festa. Els convidats van arribant. El príncep està nerviós. L’inquieta alguna cosa. Ja se sap, les festes. Laertes, vestit negre, escot i forma, roba de nit, gest adust, ris voluptuós. Canta al micròfon amb veu de dona fosca. I Ofèlia, tan fràgil, amb la veu tremolosa i els ulls de no comprendre res perquè sap massa coses. En un segon terme, l’oncle ordidor de l’assassinat, i la vídua fresca del rei de Dinamarca, que també canta, i molt bé. El príncep orfe rep la visita de l’espectre de son pare, i l’escolta a través de l’ipod. Tot molt modern, contemporani.

El muntatge sembla voler transmetre el seu trànsit pel riu emocional a través de les cançons, i ho aconsegueix, adesiara. El públic és a prop i sent l’escalfor de les cares i el vidre als ulls dels protagonistes. Ofèlia, vestit llarg, cerca un mirall on trobar-se, mira dins Hamlet i no hi troba rèplica. Hamlet és maquinador, i està enfadat, i crispat, indignat amb sa mare, i amb el seu nou padastre. És el príncep conscient que “qui sobreviu està lligat als deures filials del dol i el dolor”. Però on és el Hamlet boig? On és el fingiment de bogeria? “No et reconec”, li diu Ofèlia, com si fos una lectora de Shakespeare que enyoràs la bogeria coneguda de tots menys d’ella mateixa.

El trasllat de la tragèdia de Hamlet als nostres dies està ben aconseguit i tot i la imatge de postmodernitat sofisticada que ofereix, fa una aclucada d’ull al passat en què va ser concebut: les copes amb què beuen els protagonistes no són de vidre, sinó metàl·liques, símbol del luxe en què es desenvolupa la trama: “Els poderosos, tractant-nos de beneits, i la consciència que ens fa covards a tots”. No és que tengui vigència, la sentència, és que és perenne i consubstancial a l’organització social humana des de mil·lennis enrere. Shakespeare és un clàssic i sempre resulta i accepta, amb més o menys fortalesa, propostes agosarades com la de Hamlet Party.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s