Laberint, un cor que raja estels


P1140025

Hi entres. Alerta amb la corda, alerta amb el fil de llum vermella. Mires, però no hi veus. I de sobte, la llum. La veus, instal·lada en la comoditat de la cadira, enfilada en un cel inabastable sense estrelles i aquell cor de bou i de vidre encapsetat i protegit, que glateix com et glateix a tu la sang per les venes, més aviat potser que de costum. L’olor d’encens t’anuncia el ritual.

Ja hi ets, però no saps on posar-te, et cerques un lloc, et cerques a tu, per ventura. Tancat dins el laberint el veus a ell dins unes parets de fosca, nit d’angoixa, murs de por. I la por no és res, si la vols veure. Aventura de làsers i arnesos, de mosquetons i fils vermells. Corrioles. S’encenen les làmpades, comença la dansa, ballen els ulls, glateixen els cors, el bou tan endins, enfonyat al laberint. S’encalcen, ells dos, i la llum groga oscil·la damunt el teu cap. Ja sabeu on sou. “A les parets, a les parets!”, s’obre l’espai i es tanca el laberint i et sents acorralat, s’engronsa la llum, que tan segura de tot et fa vacil·lar. I mentre amb els ulls cerques la claror, t’arriba el so de l’aigua percudint amb el ciment. Tresques inútilment les gotes dins la fosca. Acceleres els batecs al mateix ritme que creix el moviment i l’ànsia d’alguna cosa que no saps que és.

I de sobte, el crit. La llum deixada i oscil·lant, blanca com un vedell desorientat. I la fosca. El silenci. O la poesia. “A les parets, a les parets!”, et diuen mentre cerques el teu lloc dins el laberint i la tenebra. Després de tot, hi ha la pau i aquella aigua que abans et corglaçava l’entranya ara només et banya. Surt el cor de bou de vidre i de la ferida no hauries pogut dir mai que en rajarien centenars d’estrelles, punts lluents de llum llunyana tan a prop de tu, tan acompanyant-te. Quants d’estels dus dins el cor, et demanes? Volen en cercle i dibuixen en cercle l’estimar-se. Volen en cercle i tot s’acaba. Del cor de bou de vidre en raja també el vi negre. Brindes per tu, i per ells. Dringuen les copes, glopeges la sang del bou i sents que has esbucat les parets de la teva por. Aclaparat, te’n tornes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s