Ets davant el full en blanc, paper d’arena, àrida sequedat, tecles gelades. Desert d’escriure. De sobte, la rosa. Alegria vermella. I el clavell, esquit de frescor. Esclata la margalida, taca d’estams grocs. Es bada el pensament, com un llibre. Les dues gardènies són per a tu, que em llegeixes amb amor. I l’hortènsia, flor de flors com el gerani, flor de vaumera. Les tulipes, tan escandinaves, et semblen la pell d’una holandesa, damunt el paper. Els crisantems, flors de tots sants, laxa significança del traspàs. El gesamí, pètals d’olor, perfum invencible.
Per cada gra d’arena, una flor. Per cada full en blanc, un pensament vostre. Per cada angoixa i per cada alegria, la vostra presència. Moltes gràcies a tots els qui durant aquests tres anys llargs heu tengut la paciència de clicar 100.000 vegades en algun dels posts que, a risc de fer-me pesat, he anat publicant a L’estenedor.
Vosaltres sou les flors, jo el desert que va morint a poc a poc per fer-se fruit vostre.
Deixa un comentari