Del cor del pentagrama a l’ànima de les paraules

on

mateu xurí joan isaacHauria pogut ser el sentit de país expressat pel responsable del festival BarnaSants. O per ventura el merescut homenatge a les dècades de trajectòria musical i artística de Maria del Mar Bonet. O qui sap si la presència carismàtica (finalment impossibilitada per problemes de veu) de Biel Majoral. Hauria pogut ser la gent de Petra. O una lluna que no hi havia, hauria pogut ser. Però dissabte passat el Teatre Es Quarter de Petra va viure una d’aquelles nits que sense que hom s’ho esperi, trepanen les parets de l’esperit, per penjar-hi un quadre que hi hagi de romandre molts d’anys. El cartell hi anunciava tres artistes: Mateu Xurí, Joan Isaac i Biel Majoral. El darrer no hi pogué ser. Els músics acompanyants, els habituals de Xurí (els germans martorell) i l’habitual també d’Isaac, el pianista Enric Colomé. La vetlada va suposar un crescendo d’emocions, veritats i missatges vitals que va superar, i de molt, una incerta expectació inicial. Joan Isaac és un cantautor que, en el meu cas, va fer fortuna per “Margalida”, una cançó dedicada a l’al·lota mallorquina del jove anarquista Salvador Puig Antich, assassinat pel règim franquista, pocs mesos abans de la mort del dictador i just després de la de Carrero Blanco. Les altres cançons que li conec són cançons de vida, sempre amb un pretext real, viscut, nascudes d’una emoció sincera, d’un moment que l’ha atrapat en una xarxa convulsa de sentiments contradictoris. La combinació amb la improvisació de Mateu Xurí, va oferir un resultat que només es pot explicar des de la llàgrima viva. Mateu Xurí té la rara virtut de cantar el que viu i de viure el que canta. La improvisació, de cada vegada més és per a ell només un vehicle, un estenedor d’emocions, un pentagrama del cor on penja les paraules perquè s’eixuguin d’artifici i en quedi estesa, a la fi, només l’ànima. Xurí és compromís, és ràbia, és tendresa, és risc, és evolució i és revolució. El glosador viler és líder que acompanya i és mestre que aprèn i es deixa ensenyar. I encara més: innova, recupera i s’arrisca. Varia en les tonades per improvisar i rescata melodies de romanços, de cançons i de tonades i les sap triar i adequar a la temàtica que sap que tractarà a cada moment. Com va dir Joan Isaac en sentir-lo improvisar: “Estic meravellat, jo, que em du mesos treballar una cançó, de sentir-lo i de veure’l”. Ara imagina’t nosaltres, Joan, que no feim cançons. Potser d’aquí a molts d’anys cobrarem consciència plena que aquest jove de Santa Margalida és a la glosa el que Messi és al Barça, i és a la cultura del país i a la cultura de país el que Guardiola és al futbol. Mentrestant, fins que arribi el dia d’aquest reconeixement, no ens cansarem d’admirar-lo i agrair-li tot el que fa. Gràcies, Mateu Xurí!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s