La llegenda del port dels Dracs


Avui els tres centres escolars de Porto Cristo han celebrat el seu particular Sant Jordi. La plaça del Sol i de la Lluna s’ha vestida de llum i esplendor, de roses i versos per donar la benvinguda al sant més romàntic i llegidor. Poetes, alumnes, professors, músics, tothom ha volgut participar a la festa. A mi em varen demanar que explicàs per què fèiem la festa i com que no trobava manera d’explicar-ho, he mirat dins els arxius d’Antoni Maria Alcover i hi he trobat aquesta rondalla. L’he tunejada una mica, i esper que us agradi. Que acabeu de passar una bona diada de Sant Jordi! (El poema-glosa que hi surt és de na Maribel Servera, una glosadora que de tan bona que és ja fa poesia d’altura).

ies porto cristoAixò era i no era un mestre que nomia Jordi. Per més que rastregeu per dins canteranos i cossis, per cisternes i pous, per dins piques i coves, no trobareu en el món cap home que hagi estat com va ser ell. I no perquè fos més bo, ni més guapo, ni més ric, ni més intel·ligent. No, no, no. En Jordi era, simplement, ell. I per ser ell, ja era diferent, perquè en el món no hi ha cap persona igual i aquesta, nins i nines, al·lots i al·lotes, mestres i professors, és la riquesa més gran del món. En Jordi feia escola al CEIP La Cova, una escoleta molt petita, la primera que hi hagué a Porto Cristo, quan Porto Cristo encara no es deia Porto Cristo, sinó Port dels Dracs. Els Dracs eren una família de pescadors que havia vengut a habitar les coves procedents del Port de Valldemossa, un altre dels ports més antics i bells de Mallorca.

Un dia que feia escola, en Jordi explicava als nins com era d’important llegir. I ho feia tan bé que al punt n’hi hagué tres o quatre que esperaven en silenci amb la mà alçada per poder fer una pregunta. El mestre Jordi s’aturà cop en sec d’explicar i s’adreçà a na Rosa Drac:

– A veure Rosa, digues!

– I però, i però, i però, i si un dia inventen una cosa que no sigui un llibre, llegir ja no ens servirà de res!

– Veiès, li va dir el mestre Jordi, imaginau-vos que un dia s’inventen ràdios, i teles, i consoles i internets (fa tant de temps que va passar aquesta història, que encara no s’havia inventat res de tot això). Tot això s’inventarà, però haureu de menester llegir, perquè de llibres, de revistes, de diaris, i fins i tot de mòbils i de tàblets i d’ordinadors, encara n’hi haurà i no podreu estar sense llegir.

Na Rosa Drac abaixà la mà i somrigué. En això en Sergi Drac, que sempre tenia preguntes esmolades per al mestre Jordi, li digué:

– I però, i però, i però, i si un dia els humans som tan intel·ligents que podem aprendre a llegir sense anar a escola?

– Això segur que no passa, Sergi, perquè resulta que la intel·ligència que compta, la vertaderament útil, és la intel·ligència dels sentiments, i els sentiments també s’eduquen llegint. I així com per aprendre a parlar no ens cal anar a escola, per aprendre de llegir i escriure, des de fa segles que hi anam. I és a l’escola on aprenem a estar amb els altres, i a fascinar-nos pel que no sabem i a tenir endarrer per les coses.

En Sergi Drac agafà un avió ple de lletres es girà cap a darrere i el tirà n’Aina Drac, que l’agafà al vol com si fos una falzia molt ximple que es deixàs acaronar les plomes d’una història amb les mans.

– Puc xerrar, puc xerrar, puc xerrar? -digué n’Aina

– Xeeeeeerra!

– I però, i però, i però, i si un dia sabem imaginar tant que ja no ens fan falta els llibres, ni llegir, ni escriure?

Aquí el mestre Jordi s’aturà, es posà seriós i solemne, i s’adreçà als al·lots de l’escola del Port del Drac i els digué:

La lectura m’ha permès
ampliar el vocabulari,
o adquirir un ideari
més extens i compromès.
Qualque llibre m’ha corprès
en mostrar-me un paradís.
I quan he agafat el llis
per volar com si fos lliure,
llegir m’ha permès escriure
i escriure m’ha fet feliç.

Acabà la cançó i regalà un llibre i una rosa a cada alumne. I és per això que des d’aquell dia de fa tants d’anys, a Porto Cristo celebram en honor del mestre Jordi la festa de Sant Jordi, la dels llibres, i els Dracs, i les roses. I per això avui tenim la sort de tenir entre nosaltres tots aquests mestres de llibres que són els escriptors: escoltau-los i llegiu-los, perquè llegint sereu més persones, sereu més feliços i estimareu més. Perquè llegir és créixer. Feliç Sant Jordi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s