La teva veu deixa el cos, Maria Arnal


IMG_1925

“La tradició serveix per generar noves tradicions”, explica Maria Arnal. Aquesta jove badalonina forma part del col·lectiu Compartir dóna gustet i juntament amb Marcel Bagès remesclen músiques, sovint canviant-los les lletres, a partir de fonoteques digitalitzades. Fados, tonades del camp, cants fúnebres, cançons d’Ovidi Montllor, poemes de Vicent Andrés Estellés… Tot hi cap en la seva proposta musical.

El cel de Consolació, coronat de xiprers, travessat de llunyans avions silenciosos, es deixava tremolar per l’electricitat de la guitarra de Marcel Bagés i per la melismàtica veu de vidre i vellut, vestida de sal i pedres, de Maria Arnal, que canta amb els ulls deixant anar una jove melangia, mentre per la boca li floreix una rialla resplendent com el sol que marca les hores al rellotge de pedra de Consolació.

Maria Arnal i Marcel Bagés es comprometen amb la vida i la cançó i canten a la jove miliciana agombolada pel fusell de la il·lusió a la terrassa de l’Hotel Colón de Barcelona. I canten a l’infant albat que mor, i canten als cossos que han desitjat com cap altre en el món. Canten amb llicències lliures, com lliures volen que siguem perquè no volen per als nostres fills un món tan lleig.

La teva veu, Maria Arnal, s’engronsa damunt les cordes de la guitarra d’en Marcel. La teva veu, Maria Arnal, deixa el cos i s’ajeu com llavor, com herba, com flor, al solc del nostre vespre. Una lleugera brisa n’escampa els pigments com acords d’una guitarra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s