Sant Antoni president, Catalunya independent!


Sant antoni en Manacor

En parlar de l’eclosió de la festa de Sant Antoni a Manacor se’m fa inevitable fer-ne comparança amb l’augment sobtat de la base social de l’independentisme al Principat. Com els independentistes de pedra picada, a Manacor hi hagué d’haver també durant algunes dècades uns santantoniers que servassin la festa quan ningú en volia sentir a parlar, quan en sentir el so del picarol i la música escanyada del violí i les guitarres la gent tancava les portes de ca seva per no haver de posar doblers a la bacina.

Aquella gent d’estirp pagesa tenien la necessitat imperiosa de matar el pare, de renegar de les seves arrels i del seu passat immediat per sentir-se part d’una nova comunitat, d’un nou col·lectiu, d’un nou entorn urbà pretesament més modern. Devien ser els anys seixanta, els setanta, i bona part dels vuitanta. Com el sentiment identitari, reprimit durant el franquisme, i amb l’assumpció de gran part de la població que convenia molt més mirar cap a una altra banda. Més de dues dècades negres per a les festes d’origen popular, no sols a Manacor i a Mallorca, sinó arreu d’Europa. Cap a final dels anys vuitanta, però, la festa va deixar de ser tabú, com també ho va deixar de ser l’independentisme al Principat. No es tancaven portes a ningú i la festa era acceptada com a normal, com un fet vivencial més, com una tradició que tothom comprenia que havia de ser rescatada per formar part del calendari d’esdeveniments. No hi havia una adhesió massiva, ni un entusiasme juvenil desmesurat, però la festa era tolerada i els qui la defensaven eren vists com uns romàntics que malavejaven salvar la festa que tant havien estimat els seus padrins.

Amb l’entrada als anys noranta les coses canvien de verd en blau. Àngel Colom pren el control d’Esquerra Republicana, consolida el discurs independentista, aconsegueix normalitzar-lo, incorpora activistes de Terra Lliure i neutralitza la lluita armada. La base social de l’independentisme s’eixampla. Aquella minoria romàntica que havia defensat la festa de Sant Antoni sense generar rebuig, aconsegueix ara que una part del jovent s’incorpori amb entusiasme a la festa. S’inicia un procés d’enginyeria sociològica per aconseguir que Manacor, aquell poble que no tenia festes, sigui lloc de crida, indret de peregrinació del jovent amb ganes de gresca. Els manacorins volen estar orgullosos de ser qui són. El Patronat de Sant Antoni es rejoveneix. L’Ajuntament s’implica en la festa. La societat civil s’activa. A la Pobla o a Artà, a Pollença, o a Ciutadella per Sant Joan, tenen una festa esplendorosa, participativa, popular, pública, visitada i publicitada pels grans mitjans. Per què els manacorins no l’haurien de poder tenir, també?

L’arribada del segle XXI implicarà un ascens meteòric, una progressió geomètrica imparable de la festa. I també de l’independentisme. Al Principat, l’enginyeria sociològica sobiranista ha aconseguit els seus objectius i l’independentisme aconsegueix ocupar la centralitat del discurs polític. El PSC s’esfulla com una rosa un dia de vent i cedeix votants i diputats a Esquerra Republicana. El PP esdevé un partit residual. Convergència assumeix el discurs independentista, conscient que és la seva única via de salvació com a partit. Sorgeixen les CUP, amb un discurs alternatiu al poder establert. A Manacor, si fa no fa, tot va per un igual. El Patronat de Sant Antoni fa el paper de Convergència, i comença a creure en la possibilitat de ser un poble gran amb una festa gran. Els joves volen saber qui són, i actuar en conseqüència. La societat civil s’organitza com si fos l’ANC santantoniera per fer la festa més gran i per empènyer amb el seu entusiasme els feiners del Patronat. També, amb tot l’amor santantonier del món, sorgeix l’Associació d’Amics de Sant Antoni, que vendria a ser la CUP de la festa, la que qüestiona l’statu quo, la que vol fer la revolució de la festa pagesa, la que es demana si una dona pot fer de dimoni, o per què sempre hi fan les mateixes famílies, o si són clars els comptes de la bacina. La que no vol que les coses es facin així perquè sempre s’hi han fetes i la que mostra tolerància zero amb la corrupció.

I com sempre, n’hi haurà que no ho viuran igual. Hi haurà els partits constitucionalistes, els unionistes, que des de la frontalitat s’oposaran a les ànsies de llibertat del poble català. Són els espanyols. Com deuen ser els espanyols de la festa manacorina els qui la viuen sense veure un dimoni, ni un ball, ni cantar una cançó. Els qui beuen als pubs que aquell dia s’engalanen de vermell i negre per vendre combinats a cinc euros.

Catalunya té una història i té una llengua. I la festa de Sant Antoni té l’arrel pagesa i religiosa. La construcció del nou estat, amb l’adhesió de sectors socials fins ara molt llunyans, implicarà renúncies. La festa manté les Completes i les Beneïdes, però sap que és la part civil la que la fa més gran.

La festa, com l’independentisme, és avui un fenomen de masses. I és impossible que la intensitat i l’autenticitat amb què els assistents viuen la festa es mantenguin intactes i no es dilueixin en molts de casos. El sentiment guanya lloc a la racionalitat. Més d’un pateix atacs de vertigen en veure tanta gent que s’adhereix a la festa sense saber exactament com ni per què. Els manacorins més granats es demanen si els jovenets adolescents entenen la celebració. Si la varen viure com la visqueren ells. Igual que els vells patriotes independentistes es qüestionen fins a quin punt creuen de veres en el país els independentistes sobrevinguts, de nova fornada. I tant uns veterans com els altres, alcen l’esguard lluent, orgullosos d’haver aconseguit que el que un dia va ser una utopia avui sigui una realitat indiscutible, conscients que per arribar a Ítaca cal que hi siguem tots, dins el vaixell d’Ulisses. Per això, cridem tots: Sant Antoni president, Catalunya independent!

 

 

4 Comments Add yours

  1. Montse escrigué:

    Fascinant, com sempre llegir-te, Toni! Just un dubte: dins aqueixa comparació tan interessant i ben trobada, quin seria l’equivalent independentista de l’article del perlas-y-cuevas? A qui miraria les mametes en Puigdemont!? 🤔

  2. Tomeu escrigué:

    Rellamps! Que te que voure una cosa amb s’altre?
    Per cert, sa festa a Manacor, la va fer creixer es batle des PP.
    i els catalans, que facin lo que vulguin a ca seva, pero que nos deixin fer.

  3. pere escrigué:

    No res a veure una cosa ambl’altre.
    Hi ha una cosa molt mes important que ser independents… Ser lliures i que ningu imposi res a ningu…. Sa democracia es saber escoltar a tothom i gobernar per tots.
    Un temps i fins fa poc hi havia dues Espanyes ara hi ha dues Catalunyes, i una vol imposar s,independentisme a altre.
    Jo parlo catala pero no som catala, som mallorqui, som nacionalista pero no independentista, vull llibertat i PAU per a Mallorca i les illes, que ningu m,imposi res, vull el maxim d,autonomia, i per aixo demano als politics nostros que gobernin pensant en Mallorca i les illes, no pensant amb ells o els seus partits o la seva ideologia.

  4. SEBAS escrigué:

    Hi ha gent que es diu nacionalista i no vol ser catalana. Ho som, catalans, de cultura, d’història i de tradició, i ser mallorquins és un honor. No heu de témer la independència, que ningú no la vos imposarà, com si mos imposen la pertinença a Espanya. Si un dia som independents serà perquè un una majoria ho vol. Tant si us agrada com si no. A mi no m’agrada ser espanyol i no faig potadetes, ans el contrari, procur facilitar la convivència amb tots. Però si un dia tenc un vot més que els que no opinen com jo, exerciré el dret legítim de la democràcia, com ho exercesc, ara, suportant un règim quasi colonial que no m’agrada i m’ho bec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s