Visca Maria Antònia Oliver


Ahir vaig participar en l’homenatge que el Col·lectiu de Dones de Llevant i la Institució Pública Antoni Maria Alcover dedicaren a Maria Antònia Oliver. Aquí teniu les paraules que vaig dedicar a la més gran escriptora que ha donat Manacor.

P1240795.jpgPoble de Manacor, Maria Antònia Oliver, bon vespre.

Diuen que els grans canvis, per arribar a produir-se, han de passar sempre per tres filtres. El primer, el dels artistes, el de les persones que hi veuen més enllà dels colors i les paraules, el dels qui creuen que les utopies són possibles, el dels qui tenen l’audàcia de confondre els somnis amb la vida; la creació amb la realitat. El segon dels filtres és el dels científics, el dels qui, com Sant Tomàs (disculpau-me el referent judeocristià), necessiten posar el dit a la nafra per certificar la veracitat del somni. Finalment, el filtre tercer és el dels polítics que, porucs, prudentíssims, previnguts, esperaran primer la fantasia i després el certificat possibilista per dur a terme l’anhelat canvi, això si no ens l’aigualeixen amb excuses barates o bregues estèrils.

Queda clar, idò, que un poble que pretengui de ser-ho ha de saber retre homenatge i culte als seus creadors, als seus pintors, als seus escultors, als seus teatrers, als seus cineastes, als seus escriptors, perquè sense ells no hi hauria cap somni possible.

I és per això que som aquí avui. Per dir que estimam amb bogeria manacorina Maria Antònia Oliver, escriptora d’aquí amb ales per volar enllà de sa Bassa. Perquè sí, manacorins, més enllà de sa Bassa hi ha món, i no és només Manacor. Maria Antònia Oliver s’ha guanyat, per mèrits propis, l’honor de ser una escriptora de talla universal, capaç de relatar les glòries i les misèries més humanes des del racó més petit del país. I per això la reconeixen enguany amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Però com es deuen fer, els escriptors? De primer hem de pensar que hi ha el broll. Aquell raig-i-roll imaginari de paraules i d’idees, aquella fantasia desbordant que els aclapara. Aquelles ganes de dir el món de sempre dins un món nou, inventat, i fins i tot, fantàstic de tan real.

Després hauria de venir l’ofici. L’ordre. La disciplina. No hi ha escriptura sense sacrifici. No hi ha novel·la sense autoexigència, ni sentit crític. No hi ha llibre sense papers esqueixats. No hi ha inspiració sense frustració. Sense fe, finalment, no hi ha victòria. Així, després de la llum brollant, neix la voluntat de ser, i de ser escriptora, acomplerta amb desenes de llibres al llarg de cinc dècades

I finalment, la taumatúrgia, aquesta innata capacitat de fer miracles que només tenen els escriptors. La capacitat d’inventar vides i móns, i la capacitat de somiar canviar-los.

Per a mi, un escriptor no és complet si no assumeix la responsabilitat de ser referent cívic, d’anar una passa davant la resta de la poble. Si no en voleu dir líders, digau-ne referents. La primera assumpció de responsabilitat és, per a Maria Antònia Oliver, la d’escriure en la nostra llengua i la d’obrir camps i gèneres inèdits, com el de la novel·la negra o el de la literatura eròtica i fer-ho amb rigor i amb qualitat.

Na Maria Antònia Oliver, per tant, és una escriptora completa: perquè té el broll, perquè té l’ofici, i perquè té la taumatúrgia d’empènyer-nos cap a canvis que alguns creuen impossibles.

Sí, perquè na Maria Antònia Oliver ha escrit llibres i ha somiat la llibertat per a tres països. El primer país és el de les dones alliberades, modernes, les dones-persones, com Lònia Guiu, la primera detectiva dels Països Catalans. O com na Joana E, l’heroïna d’una novel·la impactant i plena de matisos.

El segon país és el de la societat justa i igualitària, sense privilegis per als poderosos, contra el capitalisme. Perquè na Maria Antònia Oliver sap que els doblers són com la por, que no són res si els volem veure. I perquè no sap, com tants d’altres lluitadors d’avui i de sempre, quin nom ha de donar a les seves idees, perquè ens ho posen difícil, perquè els tentacles del sistema són poderosos i envitricollats, però és igual, perquè els qui volem el mateix que ella vol sabem que amb una mirada ens entenem.

I el tercer país per al qual na Maria Antònia anhela la llibertat és el que s’arrela a la terra, el que neix de l’avior per enfilar-se a un horitzó d’emancipació nacional, sense cappares que ens menin de la mà. La nostra escriptora vol la llibertat de la catalana nació, la independència dels Països Catalans. Maria Antònia Oliver vol que les coses d’aquí es decideixin aquí, i sap que des de la llibertat que atorga exercir la pròpia sobirania és molt més fàcil construir móns de justícia i solidaritat que ens permetin ser millors persones i més dignes, i poder-ho fer sense deixar mai de ser qui som.

És per això que el poble de Manacor, avui que l’homenatja, ha de cridar: visca la terra, lliure, justa i feminista! I sobretot: visca Maria Antònia Oliver!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s