El batle de Manacor gonelleja


frontal1

Ha passat. I ha estat aquesta setmana. Però posem-nos en antecedents. Pedro Rosselló va arribar a la batlia després de pactar amb El Pi de Catalina Riera, que havia sortit, expulsada, del Partit Popular juntament amb Antoni Pastor i cinc regidors més, per no claudicar davant el genocidi lingüístic perpetrat per José Ramón Bauzá i el seu govern.

Nofre Ferrer, exdirector general del govern genocida, assumia la presidència del partit a Manacor, acompanyat de Pedro Rosselló a la secretaria general. José Antonio Argiz, que anys enrere havia estat president de les Noves Generacions a Manacor, havia deixat el partit en temps de Pastor i s’havia presentat a la batlia de Manacor per UPyD, amb uns escarransits 153 vots (el primer regidor a Manacor se sol obtenir pam amunt pam avall, amb 800 vots), tornava a treure el cap per dins el Partit Popular, una vegada que n’havien estat expulsats els “catalanistes” Pastor i Riera.
La dreta autèntica, la més espanyolista, la més rància, la més exaltada, a poc a poc tornava cap a un partit que Pastor havia domesticat amb mà de ferro gràcies als seus bons resultats, coronats amb una majoria absoluta la darrera vegada que es va presentar.

Ha estat d’aleshores ençà que el Partit Popular de Manacor, quan no ho ha fet en espanyol, ha emès els seus comunicats de premsa emprant l’article salat. El fet ha estat explicat per diferents mitjans de comunicació. El Partit Popular de Manacor, des de l’arribada a la secretaria general de la junta local per part de Pedro Rosselló, després esdevingut batle de Manacor, escriu en article salat els seus comunicats de premsa. No és casual. Ni ocasional. És sempre així. És intencionat. És sistemàtic. És fruit d’una decisió lingüística i ideològica.

La presència en la premsa d’aquest fet va alertar tot d’una la gonellista Fundació Jaume III, que va remetre un comunicat en què donava suport al batle de Manacor i l’animava “a seguir usant l’article salat en les xarxes socials”. Però l’acció d’aquest grup que insisteix a contravenir la ciència lingüística dels darrers dos segles a Europa no es va limitar a això. Dilluns passat comparegueren tretze persones al ple de l’Ajuntament manacorí. De les tretze, només una era manacorina, la resta hagueren de venir de Palma. Brandaren pancartes amb flamants “Gràcies, batle” i “A Mallorca, en bon mallorquí”.

Molt ràpidament Pedro Rosselló es va voler desmarcar dels manifestants, a qui va dir respectar però amb qui no compartia el discurs. De fet, Rosselló afirmà que “m’havien filtrat que això podia passar, i ho vaig intentar impedir, però aquestes persones estan en tot el seu dret de manifestar-se”. No tan conciliador es va mostrar el regidor republicà Joan Llodrà, que qualificà “d’extrema dreta” algunes de les persones presents a la Sala, i recordà que ell sí que n’havia informat la policia, “perquè avui s’han manifestat de manera pacífica, però no sempre ha estat així”.

Però parlem de Pedro Rosselló. Parlem-ne. Ell afirma que els escrits que signa com a batle són en article literari. I és cert. No ha gosat fer-ho d’una altra manera, perquè sap que l’escàndol seria majúscul i perquè sap que toparia frontalment amb l’oposició, sinó amb tota una tradició secular, amb tot un cos de funcionaris, amb tota la ciència lingüística europea del segle XXI. Sí que permet (o impulsa, no ho sabem) l’ús de l’article salat en els comunicats de premsa del seu partit. Que no siguin oficials no vol dir que no siguin formals, i això sembla que Rosselló no ho acaba de tenir clar.
Creu Pedro Rosselló que si el seu partit fes servir l’estàndard de la llengua catalana per fer els seus comunicats hauria rebut el suport de la gonellista Fundació Jaume III? Segur que no. En tot cas hauria estat el contrari. D’altra banda, caldria estudiar i investigar per on li arribaren aquestes filtracions de què parla. Té línia directa el batle Pedro Rosselló amb la Fundació Jaume III? Quan va dir “m’han filtrat” volia dir “m’han dit”? O qui va fer la filtració va ser el seu cap de premsa al partit? No ho sabrem mai. O potser sí.

El cas, sigui com sigui, és que el batle de Manacor gonelleja i ho fa amb tota la intenció. A marcar territori. El que no pot fer, el que no ha de fer, és voler-ho tenir tot: l’estopa i el cul calent. Si tens l’estopa, tendràs el cul fred. Si la cremes, tendràs el cul calent, però l’estopa ja serà cendra. Que ens vulguin enganar és el que ens sap més greu. Si el PP manacorí escriu en salat ja sap quins amics tendrà, i li arribaran sempre per la dreta, per l’extrema dreta, pels qui fomenten la ignorància i el menyspreu a la llengua del país. Que no facin després la comèdia de fer-nos creure que els ve de nou.

One Comment Add yours

  1. Pep escrigué:

    Me sap greu que generalitzeu ja que jo mateix tota sa vida he votat s’esquerra i sempre he utilitzat s’article salat. Son ses meves arrels som ben mallorquí i mai me consideraré català. I no me sent gonella. Mantenc unes tradicions que qualque dia se perdran.
    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s