Ahir vàrem fer la festa de graduació dels meus tutorands de 2n de batxillerat. 25 pollastrells que surten del nieró i se’n van a córrer món. No ha estat un any senzill. Al final, com sospitàvem tots, ens han brollat les emocions, i fa devers un mes que ho vivim apassionadament, que se’ns trenca la veu quan en parlam, que ploram en públic i d’amagat i que estam molt nerviosos. Ahir, encara pendents de les notes de selectivitat, férem la festeta al Turó de ses Alzines, amb ells, els grans protagonistes, les seves famílies i els professors del seu equip educatiu. Va ser un gust i un plaer emocionant. Aquí teniu el discurset glosat de final de curs que els vaig fer.
“Los fantasmas ya me atacan”
ja començ a passar pena
i me dic mecagondena…
“Estos chicos no lo sacan”,
em deia n’Ana d’anglès,
jo dic “tocaran la glòria”.
I na Marina d’Història:
“No sé si podrem fer res”.
“Dels teus no aprova ningú”,
plora na Fina de Mates,
i jo dic “ja estau empates
perquè ho diu tot el comú”.
Jo per tot ja veig bubotes
i per més que rem i rem
no veig on arribarem
si treuen aquestes notes.
“Si no muden de color
Toni, crec que no ho trauran”
me deia en Joan Simó.
“I no tots aprovaran”,
na Laura de Geografia…
M’heu dit més d’una vegada:
“La classe ja està enfadada,
Toni, mos tenen mania”.
Amb la mirada cansada,
he mirat de posar pau,
cridant “al·lots estudiau
que vos vendrà la glopada”.
I a la fi, quin resum feim?
que hem ‘cabat batxillerat
quasi tots hem aprovat
i encara no mos ho creim.
I els qui heu acabat plorant
perquè duis qualque suspesa
cercau àvids la proesa
d’un setembre triomfant.
Tots heu estat molt valents
heu sabut pegar una estreta,
noltros qualque rebaixeta
per deixar-vos més contents.
I a tots els qui heu copiat
l’enhorabona sincera
ni estant ‘seguts a darrere
enguany vos hi han plegat.
Els qui heu estudiat de veres
sense trampes ni enganys
veureu que passats els anys
sereu persones senceres.
Que punyetes, si ja ho sou,
tots els que anit sou aquí!
No importa fer tant de xou
per poder-ho discernir.
Tanmateix, per si no ho veis
permeteu-me l’ocasió
per tornar a fer de tutor
amb un parell de consells:
No faceu carregar els feixos
als vostres companys de niu.
Si heu de ser competitius
sigau-ho amb voltros mateixos.
Sigau personatges mítics
joves de mil i un colors
sigau lliurepensadors,
ciutadans lliures i crítics.
I correu risc i ventura,
riureu molt i plorareu
i sempre recordareu
on s’encetà l’aventura.
Sereu tots gent de cor noble
i sabreu on heu crescut:
agraïts a l’institut,
l’institut del vostre poble.
I ara per ordre de llista
com un equip de futbol
jo que no som futbolista
dic els vostres noms al vol:
Jose Mari i Margalida
quanta pau i quanta vida.
i Ainara i David
quina feina i quin profit.
Nayara i Caterina,
ja sou la gent que camina.
Rafa Delgado, Adrián,
fa estona que sou gent gran.
Aina Duran, Joan Fons,
m’agraden els vostres tons.
Andreu i Víctor Herreros
sou molt bons, i punyeteros.
Nadia Iglesias i Kai Liu
heu de triomfar, segur.
I Cuca i Mariona,
la victòria per corona.
Pep Xavier, Xavi Navarro,
ja teniu un nivellarro.
Lluïsa i Javi Palmer,
artistes, ell el primer.
Marc Ramis i Mar Panyella,
quin camí de vida bella.
Àngela i Arianna
el coratge vos comanda.
Tu Manu, ets el darrer
i per mi, sempre el primer.
És un vespre d’emocions
i de bones companyies,
jo tancaré aquests dies
cantant les vostres cançons:
Aniràs a Ciutadella
o a fer un viatge gran
faràs el que els altres fan
perquè vius l’edat més bella.
Cavalcaràs sense sella,
p’rò també estudiaràs
en les llargues nits al ras
perquè la feina no cansa:
un setembre d’esperança
per volar com volaràs.
Ja ve l’hora de partir
amb la rialla a la cara
i amb molta gent que t’empara
com càlid vent de garbí.
Que et sigui planer el camí
i si plores com en néixer
vacil·lant davant la reixa
recorda-te’n per favor,
del consell d’aquell tutor:
no t’aturis mai de créixer.
L'estenedor 
M’AGRADA!!!