Renou de motors a Bahía Grande


Qualsevol semblança amb la ficció és pura realitat.

Any 2013. 15 de maig. Telenotícies Migdia. Presenta: Ramon Pellicer.

Ramon Pellicer: I ara connectem en directe amb el circuit de Bahía Grande per saber com es desenvolupen els prolegòmens del Gran Premi del Brasil de Fórmula 1. Francesc Rosés, com estan les coses? Hi ha possibilitats que pugi al podi Bernat Driver, la nova sensació de l’automobilisme mundial?

Francesc Rosés: Efectivament, Ramon, ens trobem al Circuit de Bahía Grande, però no som al Brasil, sinó a Mallorca, a l’indret que els aborígens de l’illa anomenaven antigament Marina de Llucmajor. L’ambient és fantààààstic i els apassionats del motor agraïm profundament la possibilitat de sentir bramular els motors d’aquestes màquines precioses entre estepes i romanins. Tot està a punt perquè comenci aquest Gran Premi d’Europa i l’organització és perfecta. Però un segon! Tenim a peu de pista Josep Lluís Merlos amb novetats! Endavant, Josep Lluís!

Josep Lluís Merlos: Efeeeeeectivament, Francesc! Tot està preparat per encetar un dels grans premis més apassionants de la temporada i per parlar-ne tenim amb nosaltres el seu gran impulsor, el president José Ramón Bauzà. President, amb quines motivacions vau tirar endavant la idea de dur el Gran Premi a Mallorca?

José Ramón Bauzà: Pues mira, nóltros nos interéza promozionà s’iya per tot es món, perquè nóltros sempre hem dit tassó i no hem dit mai gót. Y es por eso que antes del gran premio vamos a poder observar unos bailes regionales que muestren nuestra indiosincracia y para que el mundo sepa quiénes somos y qué queremos. De hecho hemos planteado al señor Bernie Ecclestone el cambio de nombre del Gran Premio, que pasaría de denominarse “de Europa” a “del Mundo”, en tanto que nos sentimos ciudadanos del mundo. Y como hemos dicho que íbamos a hacer lo que queríamos hacer, vamos a hacer lo que hemos dicho que íbamos a hacer, aunque haya algunos que no quieran que hagamos lo que hemos dicho que íbamos a hacer.

Josep Lluís Merlos: Muchas gràcies, president-e. Ja ho veus, Francesc, els mallorquins volen mantenir intacta la seva identitat i volen aprofitar l’aparador mundial de la Fórmula 1 per fer-ho.

Francesc Rosés: És realment extraooordinari, Josep Lluís. L’exquisidesa de l’organització demostra el nivell europeu d’aquest Govern i de tots els promotors d’aquest gran premi. Només a tall d’exemple, senyors telespectadors, al pàddock del circuit de Bahía Grande es pot visitar un estand on els aficionats podran trobar tot tipus de productes relacionats amb l’illa: sobrassades, ensaïmades, herbes, les típiques sopes mallorquines, però no sols gastronomia, sinó també literatura, i de la bona, des d’Eduardo Jordà a José Carlos Llop, passant per Román Piña. Lletres d’alt nivell! És l’anomenat “Espai Mallorca”, un indret muntat amb gust, amb disseny, modern i alternatiu, vertaderament extraordinari, no ho trobarem a cap altre circuit del món!

Josep Lluís Merlos: Impressionant, certament, Francesc. Però la cosa no acaba aquí. El Govern de José Ramón Bauzà ha fet mans i mànigues perquè aquest gran premi, en contra de les prerrogatives de la Federació Internacional de Motociclisme, es pogués disputar en dia feiner, per tal de fer-lo coincidir amb la festivitat de San Isidro, tan celebrada a Madrid. De fet, el vertader objectiu no és tant la coincidència amb aquesta festa, sinó el fet que els escolars puguin acudir al gran premi acompanyats dels seus professors per veure com és un gran premi per dintre i entendre, a la fi, com funciona el món! Aquí, per exemple, podran veure en una exposició com eren antigament els llibres de text, podran parlar amb logopedes, psicòlegs i altres professionals de l’ensenyament i podran passar unes hores en una sala condicionada amb calefacció!

Francesc Rosés: Absolutament espectacular, Josep Lluís. De tothom és sabut que el model escolar balear s’ha sabut sobreposar a les retallades obligades per la situació econòmica i n’és una bona mostra l’assistència massiva d’escolars a aquest gran premi.

Josep Lluís Merlos: Una altra de les novetats és l’aprofitament de recursos. La infermeria del pàddock roman oberta per a tots aquells qui necessitin assistència mèdica. De fet, per anar-hi no caldrà ni tan sols pagar l’entrada al circuit, sinó que simplement mostrant la targeta sanitària i pagant la mòdica quantitat de, atenció!, un euro!!!… es podrà gaudir d’un servei mèdic de reconeixement mundial!

Francesc Rosés: Ja veus, Ramon, que Mallorca ha sabut organitzar un Gran Premi de Fórmula 1 diferent, original i apassionaaaant. Tornem la connexió a Sant Joan Despí i ens acomiadem fins a l’hora del començament del Gran Premi.

Ramon Pellicer: Moltes gràcies, Francesc! I disculpin el lapsus, com han vist no era amb Brasil, la connexió, sinó amb Mallorca. Però bé, els guapos també ens equivoquem.

Que no hi falti ningú: crits i renou per l’Espai Mallorca!

Espanya, puta


Amb motiu de l’apoteosi futbolera espanyola vaig sentir aquests dies un tertulià televisiu de TV3 que explicava que a Madrid les celebracions per les victòries de “la Roca” a terres austríaques havien estat molt “normals”, en el sentit que no anaven contra ningú i eren molt educats i no sé quantes històries més. Em sembla recordar que el dia que es jugava la semifinal Espanya-Rússia jo era per Palma. Vaig acompanyar una amiga a ca seva i tornant a peu cap al meu jaç vaig passar per les avingudes. El negoci sexual anava en raure. Les dones de la vida a les voreres, i a l’asfalt, amb una mà al clàxon i l’altra al paquet, tot de cotxes escandalosos que s’anaven aturant a riure (o a contractar-los) dels serveis d’aquelles dones majoritàriament africanes i europees de l’est. Jo, a Palma, només hi vaig veure el de sempre, molta botxor, molta agressivitat i molt d’espanyolisme. Just abans del partit, vaig trobar un jove embolicat amb una banderota espanyola i el toro estampat que tocava a un porter automàtic. “Carlos, abre, coño”. Tot anava així. Nacionalisme testicular. Res que no sabéssim.

March


No Ausiàs, sinó Joan. Aquests dies ha tornat a sortir a rotlo la família del més poderós dels poderosos, la d’aquell home fet a si mateix, la del triomfador. La del ric. Llegia avui a la premsa (buf, quina premsa) l’estranyesa d’un cronista per l’absència al tanatori i a l’enterrament de la nora de Joan March de les autoritats illenques (Francesc Antich, Francina Armengol, Aina Calvo i Ramon Socias). Se n’estranyava, aquell cronista, que, tanmateix, reconeixia que sí que foren presents aquestes autoritats al funeral. I hom es demana què hi devien fer, al funeral. Els nostres polítics, els nostres líders, els nostres gurús, continuen retent honors als amos dels doblers, als qui, sempre de manera fraudulenta s’han enriquit a costa dels altres. Els qui han estat capaços de matar i tot per una pesseta, si voleu per un duro. M’és igual si trobau el comentari ingenu. El cert és que el mateix dia, a un racó qualsevol de Mallorca, es moria qualcú a qui ni tan sols digueren funeral. No hi anà cap president. Ni cap batle. Ni tan sols se’n temé la seva família. I era, no ho dubteu, tan persona com Carmen Delgado, la senyora. Un tractament, i un tracte, que, malauradament, encara no han passat a la història. Mentre no canviïn aquestes coses, que ningú parli de llibertat. Ni de democràcia.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: