Jesús Independent és nat!

 

– Aquí no, Josep! T’he dit que aquí no. La marededéu Junquera parla amb vehemència. Sap perfectament en quines condicions no vol parir.

– Junqui, estimada, on vols que anem, si no? Ens han destrossat el sistema sanitari. No hi ha hospitals. Ni escoles, tendrem aviat, si van així, li deia Sant Josep Puigdemont, presumpte pare i pastisser gironí.

La marededéu Junquera està en estat de bona esperança, però ho sap tothom, perquè és profecia, que Jesús Independent, el filló que ha de tenir, l’ha concebut després d’una relació libidinosa amb l’Esperit Sant del Poble. El Poble que branda, enervat, enèrgic i entusiasta, un gran fal·lus encès d’esperança capaç de beneir encabronat la vella Europa de seminal indignació.

De sobte una gran claror profètica encega els ulls dels dos pelegrins. És l’arcàngel Gabriel, cupaire irreverent: “Oh, Putxi, hereu dels pares de la pàtria, del nostre pare Abraham Pujol, que acceptà el sacrifici dels fills per salvar-se ell; i del nostre líder magnífic Artur Moisès, que va morir als peus de la terra promesa; oh Junqui, marededéu sens màcula ni pecat, pariràs amb dolor un infant independent i republicà damunt un llit de cols de Brussel·les. De molt a prop, rebrà l’escalf del bou major Trapero. D’un poc més lluny, li arribarà l’alè amorós de la somera Colau, sempre equidistant. Haureu de fugir amb el vostre infant. Us havia de dir que fugísseu cap a Egipte, però us convé més Bèlgica, creis-me. No tot el flamenc és dolent. I allà no hi ha toros.

– Jo a Bèlgica no hi vaig! I si te n’hi vas tu, ja m’has vist! Nosaltres parim, nosaltres decidim -avisa revoltada la marededéu Junquera.

– Però Junqui, no et posis així…

– La pitjor manera de protegir Jesús Independent és separar-vos, el poble no us ho perdonaria. Sense desobediència, no hi ha independència, diu l’Arcàngel Gabriel.

Mentrestant, a palau, Felip Herodes talla claus.

-M’han dit que a Betlemona ha nascut un nou rei, un ésser repugnant i malèfic, violent, pervers. I diuen que s’autoproclama fill del poble i que vol esser lliure.

– Majestat, Jesús Independent, es fa dir, i Betlemona i Catajudea completa ja són partits a adorar-lo. Li duen paperetes. Han enrevoltat el seu bres d’urnes. I voten! -qui l’avisa tot rentant-se’n les mans és el primer ministre Pilats Rajoy (sí, Pilats hauria de sortir més endavant, en aquest cas seríem davant una profecia anacrònica).

– Independent? Independent de què? De mi? Independent del meu imperi romà infal·lible? Pilats Rajoy, requisau totes les urnes. Vull el cap de tots aquests pastors que voten. Prepara 4.000 remers i amarra un Piolín al port de Betlemona.

– Però majestat, els agents portuaris també adoren Jesús Independent -a Pilats Rajoy, avui, que és diumenge i va abillat amb el xandall de caminar aviat, li cau la goteta.

– M’és igual! Si vàrem ser capaços de guanyar un mundial, també podem guanyar un país! A por ellos!

– Majestat, no és un país!

– Ah, no? Idò que són? Dos milions i mig de pastors rebels? No em vengueu amb històries, són un país, i els hem de sotmetre! A les bones, o per la força! Antidisturbis, porres i pilotes de goma, si cal!

Simultàniament, a Betlemona, comença a córrer la notícia. Els pastorets Jordis ho criden als vuit vents:

– Tothom cap a la Ciutadella, va, tothom! Que a cal Pastisser hi ha novetat! Jesús Independent és nat!

Pocs dies després, arribats de milers de quilòmetres de distància ideològica, ja són aquí els tres Virreis Màgics de Ponent. Guiats per l’estel de milions d’estelades, i encegats per una ràbia irracional, vénen amb els camells del 155. Duen dins tres cofres els tres tresors més preuats: el virrei Albiol, alt com un sant Pau (Gasol), du la Por; la virreina Inés, vestida de salvapàtries, porta la Presó; i el virrei Miquel (sí, Miquel Iceta), els acompanya amb l’Exili (i qualque ball).

S’entenen, els tres virreis, i ella, Inés, voldria per a ella la custòdia d’aquest Jesús Independent, per adoctrinar-lo en els valors de l’obediència, la submissió i el sotmetiment. Però sap que sense el suport dels pastorets equidistants i de la batlessa de Betlemona poc hi té a pelar.

Els pastorets esperarem. Sant Josep Puigdemont és a Brussel·les amb el present del virrei Iceta. La marededéu Junquera roman cada nit a Estremera, tot patint la presó de la virreina Inés. Com són també, a Soto del Real, els pastorets Jordis. Però i el present del virrei Albiol? On és la por? Qui és que en té? O no volem tots, un Jesús Independent?