El batle de Manacor gonelleja


Ha passat. I ha estat aquesta setmana. Però posem-nos en antecedents. Pedro Rosselló va arribar a la batlia després de pactar amb El Pi de Catalina Riera, que havia sortit, expulsada, del Partit Popular juntament amb Antoni Pastor i cinc regidors més, per no claudicar davant el genocidi lingüístic perpetrat per José Ramón Bauzá i…

I què hi ha de més bo que allò prohibit?


Per més que hom hi cerqui pocs avantatges trobarà en el fet que el més gran lingüista i folklorista que ha donat aquesta terreta nostra fos estat capellà. Vicari general, per més senyes. O per més inri. Quatre generacions de mallorquins han hagut de llegir de forma esbiaixada el conjunt de la rondallística popular que…

Visca Maria Antònia Oliver


Ahir vaig participar en l’homenatge que el Col·lectiu de Dones de Llevant i la Institució Pública Antoni Maria Alcover dedicaren a Maria Antònia Oliver. Aquí teniu les paraules que vaig dedicar a la més gran escriptora que ha donat Manacor. Poble de Manacor, Maria Antònia Oliver, bon vespre. Diuen que els grans canvis, per arribar…

Mallorca profunda? Una mà forta per aferrar-nos al que volem ser


Climent Picornell és d’aquelles persones que coneixes de tant de ser dins el teu panorama personal. Potser per res més. Potser perquè vas a la universitat i ell n’és professor. Potser perquè et crida l’atenció la seva estètica de dandi seixanta-vuitista de barba i cabellera blanca. Potser perquè escriu als diaris que llegeixes. O potser…

Guillem d’Efak: un poeta de cafè amb llet


A la revista Quadern de les idees, les arts i les lletres de Sabadell, em demanaren un escrit per publicar-hi entorn de la figura de Guillem d’Efak. El bruixot manacorí va passar una temporada en aquesta ciutat tèxtil, i molt més concretament al barri de Can Puigjaner, del qual va deixar un poema escrit, bellament…

Els poetes sou vosaltres


Avui ha estat el Dia Mundial de la Poesia. En la quarta edició del Correvers manacorí, un esdeveniment pioner en la celebració d’aquesta efemèride, m’ha tocat a mi llegir el manifest. M’ha estat impossible abstreure’m de la vergonya de la Vella Europa i la seva política envers els refugiats sirians i d’altres països en guerra….

Cinc masclets a la criança


A ella li deien Catalina Sureda Riera, Gall, de malnom. A ell, Antoni Riera Sansó, Castell. Ell era el quart de cinc germans, tots homes, fills de Pere Riera i Magdalena Sansó. Una gent pagesa que habitaren a Son Gener, una possessió d’un dels redols més fèrtils de l’extens terme de Manacor. Ahir diumenge, a…

Eco i Narcís


A la manera del seu inventor Mateu Xurí, he volgut fer també una dècima emmirallada. Us puc assegurar que deu minuts no basten. He fet el que he pogut. La idea del mirall em va fer pensar en el mite d’Eco i Narcís, que us reproduesc a baix de la dècima per si us l’ha…

L’home contra el cavall


A ca nostra són d’estirp pagesa. Dic són perquè jo ja no m’hi consider. Més enllà d’ocasionals efluvis romanticobucòlics, m’estira poc, la terreta. Ma mare, la petita de quatre germans, va néixer a la Marineta Mandingo, molt a prop del torrent de na Llebrona, arribant a Porto Cristo. Mon pare, el penúltim d’una llocada de…